Ostinato + cadència = mindfuck

 
 

Agafem per una banda l'ostinato, efecte compositiu que es basa simplement en la repetició d'un patró dins el tema. No cal que siguin tots els instruments del tema, ni tampoc tota la durada del tema. Tot i no ser de les tècniques compositives més documentades, tothom n'ha escoltat i n'escolta diàriament: als loops de hiphop, riffs de guitarra, les frases infinites del minimalisme, els efectes de tensió en pelis de terror, les bateries d'un tema de pop/rock o el bombo techno, i fins i tot, les textures del drone/ambient o en la música tibetana. Si es repeteix prou una frase sonora, acaba perforant en el nostre cervell. 

Per altra banda, tenim les cadències. Sense entrar en teoria musical, és la manera de resoldre una frase o tema sonor. I no cal que sigui al final del tema, les cançons es van resolent també en la seva durada. És habitual combinar tensió i resolució per donar un descans al nostre cervell. 

El què ja no és habitual és trobar-nos els dos fenòmens junts: un ostinato amb la suficient durada i una resolució satisfactòria. Si l'efecte està ben aconseguit, és un moment d'aquells que eriça els pèls i rebenta neurones. És com anar dos mesos dies pel desert, i de sobte, veure el mar. 

És un truc d'enginyeria musical, on s'ha de deixar el terreny ben preparat a base de repetir un motiu per trencar-lo de sobte. S'ha d'arribar a un punt on el cervell sembla que dóna per suposat que allò què està escoltant es repetirà perpètuament.

Més específicament, el moment de ruptura sembla lligat al funcionament més íntim del nostre cervell. Hi ha estudis que revelen la segregació de dopamina en l'anticipació i moments àlgids de l'escolta musical, així com teories que ho relacionen amb el nostre instint de supervivència relacionat amb els canvis sobtats en l'entorn.

El cas és què, per exemple, a Eurovisió fa anys que intenten refinar el truc. Es coneix com Eurovision effect, i consisteix a preparar el terreny durant bona part de la cançó -els temes de pop són simples en estructura, pel què es repeteixen constantment parts del tema-, i cap al final, fer una pujada de to amb tots els focs d'artifici possibles. Hi ha, fins i tot, llistes de les millors pujades de to a Eurovisió.

És un efecte que també es va fer servir als 90 en hits de dance/house (aka subidón) i és recurrent en el dubstep comercial (aka drop). Atenció al trolling que es pot aconseguir jugant amb aquesta eina. Fins i tot Rossini ho feia servir en les seves òperes. 

He fet una llista de temes que usen aquest efecte sense fer girar tota la cançó sobre el mateix. Sol funcionar millor quan s'escolten sense distraccions, i he de reconèixer que aquest efecte no sempre m'afecta a nivell físic, però quan ho fa és molt perceptible (similar al què la gent sent quan escolta clips d'ASMR). N'hi ha de molt clars, com el de Says de Nils Frahm (els comentaris de Youtube en són testimoni). 

 

Squarepusher
Tetra Sync

Ostinato 0.00 - 3.02 Cadència

 

STEVE REICH
ELECTRIC COUNTERPOINT III. FAST

Ostinato 0.00 - 2.17 Cadència

ANSTAM
WHISKEY

Ostinato 0.00 - 1.02 Cadència

BATTLES
SUNDOME

Ostinato 0.00 - 2.50 Cadència

PEKKA POHJOLA
Nykivä Keskustelu Tuntemattoman Kanssa

Ostinato 2.29 - 3.38 Cadència
Ostinato 4.24 - 5.32 Cadència

NILS FRAHM
SAYS

Ostinato 0.00 - 6.04 Cadència

YES
STARSHIP TROOPER III. WÜRM

Ostinato 0.00 - 2.47 Cadència

Carlos Martorell