Al darrere de Facebook

 
 

Tant en el cas del Brexit com en les últimes eleccions americanes o espanyoles, Facebook ha tingut un rol massa important en la societat com per ignorar-lo. Independentment dels delictes electorals que presumptament denuncia Carole Cadwalladr a l’últim article seu a The Guardian, també exposa com funciona aquesta xarxa social de cara al control de la societat, en un problema de privadesa vulnerada ‘amb consentiment’ sense precedents.

L’eina ha estat clau per acabar de concretar dues victòries recents, la de Trump als USA i la campanya del Brexit, ambdós també lligades per les empreses que n’han fet la gestió a les xarxes socials: Cambridge Analytica i AggregateIQ. A Espanya, el PP també en feia bandera de l’ús d’aquesta tàctica que va ser decisiva també per governar, encara que fos amb minoria -i de fet, curiosament, en aquests tres últims casos les victòries són per marges més aviat curts-. El cas és que a la campanya del PP va treballar una altra empresa: The Messina Group. Aquesta gent també van treballar a la campanya anti-Brexit, així que podem deduir que aquest no és un tema polític, sino més aviat econòmic.

Com?

Qui ets: les teves idees polítiques, religioses, hàbits de consum, càracter,… s’infereix a través de l’ús que en fas de Facebook amb tècniques de machine learning. I es dedueix no només pel que publiques, pels likes o pels amics que tens -items que poden semblar més obvis-, també per l’ús que en fas del xat (en un context habitualment més relaxat que un correu electrònic), del temps que inverteixes mirant un post o del contingut de les fotos què penges.

Si voleu provar-ho en les vostres carns virtuals, us recomano que instal.leu Data Selfie, una extensió per a Google Chrome desenvolupada per Data X que us permetrà veure una part del què Facebook extreu del vostre comportament a la xarxa.

Sorprèn, d’entrada, la precisió amb la que pot inferir les teves preferències ideològiques o religioses. Però la cosa no acaba aquí, i pot extreure items com les teves preferències de compra (per estil, qualitat, confort…), si ets emprenedor, vas al gimnàs o menges fora de casa.

A tot això, la informació que se’n pot extreure de les fotos compartides també pot ser molt alta. Cal tenir en compte, en primer lloc, que les nostres fotos porten informació incrustada a mode de dades EXIF que inclou, entre altres coses, on s’ha tirat la foto (cosa que ‘amablement’ afegeixen els nostres smartphones la majoria dels casos). Però aquí no acaba la cosa. A finals de 2014 Facebook va publicar que ja tenia llesta una eina anomenada DeepFace i que assolia nivells de reconeixement facial propers als d’un humà. D’això en fa 3 anys, i ara en veiem els primers resultats domèstics de la tecnologia aplicada a qualsevol cosa. Ara només cal veure què es pot fer amb els milers de CPUs que tenen als racks de servidors.

Image Captioning amb Awesome Deep Vision — https://github.com/kjw0612/awesome-deep-vision

Image Captioning amb Awesome Deep Vision — https://github.com/kjw0612/awesome-deep-vision

Finalment, cal recordar que Facebook ha conduit experiments satisfactoris de control emocional sobre els seus usuaris, des de com a mínim el 2014, amb èxit. I no em sembla desencertat veure vincles amb altres accions de la xarxa relacionades amb les emocions bàsiques de l’ésser humà.

Tota aquesta informació acabarà pulida, organitzada i venuda en bonics paquets amb llacet, i per tant, no és difícil adonar-se de que ELS USUARIS DE FACEBOOK SÓN EL SEU PRODUCTE. Com, si no, la xarxa “és i serà sempre gratuïta” tal i com estableix la pàgina de login?

De fet, podeu provar a descarregar les vostres dades de la xarxa i trobareu un llistat amb les empreses que disposen de dades vostres. L’única cosa que no inclouen habitualment aquests paquets de dades venuts a tercers són els noms, telèfons i altres dades molt personals, però amb la resta de paràmetres inferits en tenen prou per disposar d’entorns altament segmentats de la societat.

Amb totes aquestes eines al seu abast i com a usuaris de la xarxa, estem exposats al control dels missatges que rebem per part de la pròpia xarxa, així què és fàcil manipular subtilment (i més, des de què el timeline ja no és temporal) els posts que veiem.

Per exemple, si som votants d’extrema dreta -segment fàcilment deduïble mitjançant les tècniques explicades abans-, els dies abans de les eleccions ens trobarem publicitat relacionada amb la immigració. Aquest control extremadament exhaustiu i personalitzat es coneix com microtargeting, i s’ha demostrat altament efectiu en les eleccions mencionades anteriorment.

És senzill, doncs, extrapolar la situació a campanyes de màrqueting, venda de productes, canals de notícies…

Sembla irònic llavors trobar-se aquesta afirmació en un document publicat per la plataforma el passat mes d’abril relacionat amb les accions que prenen dirigides a mitigar les notícies falses: “In brief, we have had to expand our security focus from traditional abusive behavior, such as account hacking, malware, spam and financial scams, to include more subtle and insidious forms of misuse, including attempts to manipulate civic discourse and deceive people”. Per cert, serà interessant veure què passa amb aquest filtrat de notícies falses promès per la xarxa (deixaran sense notícies al segment d’usuaris que neguen l’holocaust o les vacunes?).

Què es pot fer?

Sembla què, sabent tot això, et pots plantejar seguir a la xarxa social de manera discreta, sense penjar fotos o abstenint-te de publicar i així quedar en una situació menys vulnerable. Però cal recordar què cada moviment és analitzat, pel què:

— Si t’estàs sense comentar, sense fer likes, postejar o enviar missatges per xat, deixes de comunicar-te i la xarxa deixa de ser útil. Sol anar acompanyat d’un sentiment -intencional- per la xarxa de contactes d’enyorança (i sol ser el punt que atura més a la gent per sortir, no en va es van invertir molts esforços per facilitar la xarxa de contactes que tens a Facebook) i frustració per la incapacitat de compartir. A tot això, cal recordar que generes dades només pel fet de llegir altres articles, revisar el propi timeline i tenir els teus cercles d’amistat.

Si et comportes erràticament per tal de generar dades falses sobre tu mateix, és probable que Facebook no et sigui útil per comunicar-te per les mateixes raons que al punt anterior, ja que és quelcom públic, i per tant, les teves reaccions són visibles als teus contactes. Cal recordar que el timeline està regit per un algoritme que tria el què llegeixes per allò que et pot interessar més, pel què no tindràs massa opcions de fer-ho sense quedar aparentment com un boig o demostrar una alta dosi de sarcasme/ironia.

Tal i com s’ha organitzat la última versió del timeline de Facebook, ens és pràcticament impossible influir o participar de converses més distants als nostres cercles afins. Entre altres elements, i com comentava abans, el timeline sel.lecciona la informació que és més interessant -ideològicament més afí- i els nostres cercles d’amistats naturals acaben de conformar aquesta idea que es replica a la xarxa.

Si finalment vols sortir de la xarxa social, tampoc ho tindràs fàcil. Aquí deixo l’enllaç on es pot sol.licitar el tancament del teu perfil, on encara et donen 14 dies de marge per si et repenses. Cal apuntar que totes les teves dades romandran als servidors de Facebook tot i després de tancar el perfil.

També hi ha solucions en el cas que t’hagis de mantenir dins la xarxa per les raons que sigui: sempre pots usar News Feed Erradicator (Chrome) per deshabilitar el timeline, Go Rando per enmascarar les teves reaccions, i Ghostery i Privacy Badger per deshabilitar els trackers que es descarreguen amb la pàgina.

Alternatives

De moment, sembla difícil trobar un altre espai similar on establir cercles de comunicació igual de còmodes i extesos que a Facebook. Les xarxes socials open source com Diaspora o basades en blockchain com Mastodon encara no acaben de funcionar bé -ja sigui per la part tècnica o la falta d’usuaris-. Twitter també pot ser una alternativa: és menys agresiva -en el sentit que no permet inferir tanta informació del nostre comportament a la xarxa- i el timeline encara es manté lligat a la línia temporal (tot i els intents per afegir contingut filtrat per algoritmes).

També vull extrapolar-ho a les altres aplicacions que pertanyen a la companyia: Whatsapp i Instagram. Quant a Instagram, és fàcil adonar-se de tota la informació que Facebook pot inferir amb les fotos que pengem, vistos els resultats de DeepFace. Tot i així, no existeix cap substitut popular. Per altra banda, per suplir Whatsapp tenim serveis de missatgeria instantània amb encriptació punt a punt que són segurs, com Signal. (I Telegram és segur? No.)

Carlos Martorell